Parlem una mica de l'organització del festival Les Borges Negres? Organitzo el festival, però no ho podria fer pas sola... Res no seria possible sense la col·laboració de l'Ariadna Salla, la Montse i l'Elena, de l'Ajuntament de Les Borges Blanques i les bibliotecàries de la Biblioteca Marquès d'Olivart. No hi van poder ser totes el dia 16, però elles treballen de valent tot l'any per la lectura.
També hem d'agrair la col·laboració d'entitats com l'Oficina Jove de les Garrigues, el Consell Comarcal de Les Garrigues, la Diputació de Lleida, Cooperatives locals i de la comarca, l'Hostal Benet i el Grup Falcó.
|
|
És fantàstic que tants autors vulguin acostar-se a Les Borges blanques, per explicar-nos una mica els seus llibres, com escriuen i moltes altres coses, però el festival, sense que hi vinguin lectors, no podria existir. Agraïm a tot el públic que ens va visitar durant el festival,
alguns vinguts d'altres províncies. També als membres dels clubs de
lectura de la comarca i un agraïment especial als membres del club de
lectura de novel·la negra de la Biblioteca pública de Lleida, que van aguantar tota la jornada d'ahir, i em consta que s'ho van passar força bé.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
A banda de les taules interessantíssimes, els festivals, ja des del moment de compartir transport, són lloc de retrobament d'escriptors, d'aproximar els lectors amb els
autors i fer possibles converses i moments entranyables. Comprar
llibres i aconseguir signatures especials. I que no faltin les selfies
plenes de somriures de la fantàstica Anna Maria Villalonga.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
No ens oblidem del dinar. Una pausa per retrobar-se amb altres
escriptors i editors, moments per crear complicitats i potser encetar
projectes, per riure i gaudir, abans de tornar-hi.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Però el festival no va acabar aquí. El diumenge, la Montse, que va treballar moltíssim durant tot el cap de setmana, ens va acompanyar en una ruta turística, sortint del Passeig del Terrall, mentre ens explicaven la història de la localitat, cap al mirador, Cal Gineret i acabant a l'espai Macià.