Sembla que tornem una mica a la normalitat i els festivals es posen de nou en marxa, combinant presencialitat i virtualitat. Aquest cap de setmana he participat presentant BISTURÍ, dissabte en el festival de Lleida El Segre de Negre, i diumenge virtualment en el Certamen Guadalajara en Negro.
Molt contenta de retrobar-me amb els lectors/es i amb companys/es escriptors/es.
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Certamen Guadalajara en Negro.
Violeta T.S. ressenya "BISTURÍ" a la pàgina Negra y Mortal.
Pensem en una ciutat petita, d’interior, on a l’hivern s’estén una boira blanca i densa per tota la plana i a l’estiu una calor seca es fa notar arreu. Lleida és l’escenari de Bisturí (Llibres del Delicte) potser per les seves característiques territorials o bé per l’amor que li solen concedir tots els nascuts a la terra ferma. Aquesta és la tercera novel·la policíaca de Ramona Solé (Lleida, 1968), després de publicar Quaderns l’any 2016 i Instint de supervivència, al 2017.
Bisturí comença dins un domicili on dues persones anònimes practiquen una intervenció quirúrgica a algú a qui han administrat alguna substància prèviament. Unes hores més tard els veïns de l’escala avisen la Guàrdia Urbana perquè hi ha un home desesperat demanant ajuda a l’interior del seu pis, i sospiten que ha estat víctima d’un assalt. El desconcert dels agents és enorme quan hi troben un professor d’institut a qui li han amputat les mans. A partir d’aquí, els Mossos d’Esquadra lleidatans inicien una investigació que farà un gir sobtat en el moment que apareix un altre cas de mutilació a Tarragona sense connexió aparent amb el primer.
Com a les millors sèries nord-americanes de gènere negre, l’autora ens presenta la complicada realitat del cos policial de la capital de ponent afrontant un assumpte tan difícil i macabre com aquest. La vida laboral i personal de l’equip d’investigació es reflecteix en els personatges del sergent Víctor Torres, el caporal Adrià Brossa, la caporala Ruth Castro, i els agents Agustí Tomàs, Pol Camí i Cèlia Bonastre.
«–Tal com podeu veure, tenim alguns fronts oberts i poc personal. Els caporals us repartiran les tasques, no badeu. Ens han donat quinze dies per trobar alguna cosa que ens ajudi a avançar. Si en aquest període no tenim res, molts haureu de tornar a altres temes i ens quedarem altre cop amb menys efectius.»
Un altre protagonista és el Santi Coll, un periodista local que també indagarà sobre els autors de les terribles amputacions. El reporter és la parella de la caporala Ruth i el seu dia a dia ens permetrà comparar les professions de l’un i l’altre i observar com interactuen. Aquesta relació amorosa assolirà un paper cabdal a la trama.
A Bisturí els rols assignats a les víctimes i els botxins quedaran capgirats i per tant, és preferible no revelar-ne res aquí, únicament es pot apuntar que el relat analitza el ‘qui’ i el ‘perquè’. De nou ens trobem davant d’una novel·la que planteja si la venjança és una manera de ser equitatiu. Si quan son traspassats els límits de l’ètica podem seguir parlant de ser justos. En paral·lel, sorgirà a col·lació la dificultat de ser imparcials davant certes qüestions.
Amb l’excusa del sentit de la revenja, Ramona Solé ret homenatge als Mossos d’Esquadra i la seva professió posant-hi com a teló de fons la ciutat i la comarca lleidatanes. La realitat d’uns professionals en una investigació que tracta el valor de la justícia amb un final que no es pot definir com obert, però que dona la possibilitat d’una segona part del llibre.
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
23/05/2021
Avui al suplement del diari Segre podeu llegir el primer capítol de "BISTURÍ"
Avui hem fet la trobada anual de les Biblioteques de Les Garrigues a la Biblioteca Emili Pujol (La Granadella). Una jornada molt enriquidora, amb intercanvi de bones practiques, pensant en nous projectes i sobretot amb ganes de seguir fent cultura.
 |
 |
L'Eloy parla de "BISTURÍ" al seu bloc "De tot una mica"
