Al bloc La Petita Llibreria han fet una ressenya del llibre "Quaderns": http://lapetitallibreria.blogspot.com.es/2016/04/quaderns.html
La Petita Llibreria
Per presentar la novel·la Quaderns amb propietat res millor que
robar-li les paraules a la pròpia novel·la “Des que l’he mirat ..., un corrent
elèctric m’ha pujat per l’espinada i m’ha omplert d’aquella sensació ... que
t’invita a posar en alerta els sentits, però no saber mesurar la curiositat
sempre ha estat un dels meus defectes…”
Així és com m’he sentit al començar la
novel·la per diversos motius i com que m’agrada ser sincera us ho explicaré, el
primer d’ells és que quan rebo una nova historia de Llibres del Delicte ja sé que m’agradarà, cada un d’ells és
diferent però la qualitat es una tònica que mai no falla i això li agraeixo a
en Marc Moreno, d’altra banda i en
especial ha sigut el nom de l’autora Ramona
Solé a qui molts de vosaltres coneixereu com Jomateixa nom amb que signa al seu blog literari tumateixllibres.
Aquesta novel·la tot i que conflueix degut a
una trama negra gaudeix de personalitat pròpia, és rica en personatges, potser
una mica en excés, però potser això ens regali una propera entrega amb algun
d’ells.
Amb unes descripcions concises i acurades
viurem en un poble lleidatà sense nom, rodejats de veïns els quals davant de
grans adversitats van tots a una, però quan la vida és tranquil·la la salseta
la posa la xafarderia a gran escala i van que volen, aquestes seran el detonant
d’un crim relacionat amb uns quaderns.
Dues nenes del poble han escrit en diversos
quaderns les vides dels seus veïns i quan una escriptora que viu al poble,
encara que no en forma part degut a la seva agorafòbia, desapareix aquests
comencen a mostrar les cares ocultes dels seus veïns, problemes de faldilles,
discussions absurdes, mentides soterrades i molts secrets.
¿Quin es el motiu que ha fet desaparèixer la
Sara? ¿Serà morta? No penseu pas que xafardejaré la novel·la, oi? Només us
donaré un apunt, el final és del tot inesperat i brillant, un gir que gaudireu
de veritat.
Crec que per ser la seva primera novel·la
se’n surt més que bé, fa un retrat social sense caure en tòpics, mostra la
manera de viure d’un poble amb les seves costums i tradicions i juga amb
l’erotisme deixant el punt àlgid al gust del consumidor, cada un haurà de fer
servir la seva imaginació, un toc mestre davant l’augment en la majoria de
novel·les de llits desfets.
Un dels personatges que més m’ha agradat ha
sigut la Fanny, l’agent dels Mossos d’esquadra, és una dona llesta i sap com
tractar a cada veí per obtenir-ne el que necessita.
Si voleu saber que diuen els quaderns i quin
és el gran secret que portarà a vessar sang per ocultar-ho, no dubteu, aquesta
és la vostra novel·la.
Espero que l’autora continuï escrivint, ha
sigut tot un plaer descobrir aquesta nova faceta seva.
i també una entrevista:
De petita eres
una nena de nines i jocs de plaça o ja et decantaves més pels contes de fades i
aventures? Com
he viscut en un poble, era de jocs de plaça, però també de nines, encara que no
en exclusiva, ja que gairebé tots els meus cosins eren nens i recordo que vaig
heretar una espasa de pirata que era una de les meves joguines preferides. També
he tingut Geypermans i madelmans, i amb el meu germà petit hem compartit una
gran afició pels Clicks. Així que diria que els meus jocs han sigut força
mixtes. A part d’aquests entreteniments, les lectures de fades i aventures
m’han acompanyat sempre, ja des d’abans de saber llegir.
Ara em sembla com si en aquell temps tingués molt més
temps per a tot que no pas els infants d’ara, potser perquè tenen massa
tecnologia i el temps virtual els resta temps real.
Quan va
descobrir que el món de les lletres l’esperava? La meva mare sempre ha sigut una gran
narradora de contes, suposo que des de petita ja em vaig enganxar a aquestes
petites històries i descobrir la lectura era el pas següent. El meu pare és també
un gran lector, recordo que eren de Circulo de Lectores i sempre hi ha hagut
llibres a casa. Ara les meves filles han seguit el mateix procés amb mi i també
són unes devoradores de llibres.
Esdevenir escriptora ha sigut un
procés natural o una necessitat d’expressió? No a tothom
que llegeix molt li agrada escriure. A mi sempre m’ha agradat, però ho feia com
una distracció més, perquè hi ha hagut altres prioritats que han passat al
davant.
Què et va motivar a saltar de les
pàgines del blog tumateixllibres a les pàgines d’una novel·la? La
novel·la ja hi era, el bloc m’ha ajudat a conèixer més gent d’aquest món,
escriptors, editors,... i això a decidir-me (o a atrevir-me) a ensenyar el que
escrivia.
Com et sents estant a l’altra banda? De
moment molt feliç. A mi m’agrada llegir, però també m’agraden els llibres en
paper, i tenir el meu propi llibre a les mans és fantàstic. El Marc Moreno,
l’editor, m’acompanya molt en tot el procés i això és molt d’agrair, perquè jo
no tenia cap mena d’experiència en publicació, ni en presentacions. A més,
estic coneixent en persona a molts escriptors que només coneixia virtualment i
això és un altre premi. Les crítiques, de moment són força positives, així que
ja veus, un regal darrere l’altre.
Imaginat que poguessis fer un viatge
en l’espai i en el temps i compartir un àpat amb escriptors de renom. Qui
serien els convidats? Aldous Huxley, Manuel de Pedrolo, Roald Dahl, Patricia
Highsmith, Mario Puzo, Agatha Christie, Arthur Conan Doyle, Georges Simenon,
Jim Thompson... uff. Tinc una col·lecció de novel·les de crim i misteri i crec
que els convidaria gairebé a tots, però també en convidaria d’altres gèneres,
perquè m’agrada llegir de tot, així que potser no seria un àpat massa íntim. Em
costa molt triar, però els cinc primers segur que no hi faltarien.
Quin és el llibre que creus que t’ha
marcat més? “Un Mundo Feliz”
d’Aldous Huxley és el meu preferit, no et sabria dir ben bé perquè però de tant
en tant m’agrada rellegir-lo. A part d’això, que m’hagi marcat, no sé si te’n
podria triar només un. Tinc la virtut o defecte d’endinsar-me totalment en les
lectures i hi ha molts llibres que em deixen tocada.
Esperaves l’èxit aclaparador de la
teva primera novel·la? Quines expectatives en tenies mentre l’escrivies? Acostumo
a ser molt prudent, i m’agrada celebrar les coses a mesura que van passant. La
novel·la acaba de sortir i encara hi ha molt camí per recórrer, però de moment
em sembla que està tenint molt bona acollida.
Com et planteges la diada de Sant
Jordi essent el teu primer Sant Jordi com a escriptora? Amb molta il·lusió. Em quedaré
a la ciutat de Lleida i estaré signant en diverses llibreries. La veritat és
que encara no m’acabo de creure que aquest any estaré asseguda entre
escriptors/es que llegeixo i admiro.
Ara ja sabem algunes coses més de la
Ramona com a persona i escriptora, així doncs es temps de ficar-nos en farina i
parlar una mica de Quaderns.
Entrant de ple a la novel·la, creus
que les xafarderies són la salseta del pobles petits? Crec que de
curiositat pels nostres veïns n’hi ha a tot arreu, pobles o ciutats, però als
pobles és una mica un “esport reconegut”. La gent pregunta coses sobre la teva
vida amb total normalitat, com si l’estrany fos no saber-ho tot de tothom.
Creus que la memòria és passat que vol
esdevenir present? Molts cops és així. Fets passats que voldríem
oblidar ens persegueixen i esperen pacients el moment de tornar.
Com va néixer la historia de
“Quaderns”? Quina fou la teva musa? Volia explicar més d’una
història. Volia fer un llibre on no hi hagués bons i dolents que es poguessin
veure a simple vista. Volia parlar de gent normal, com la que ens creuem cada
dia, però que en el fons no ho són tant.
Sense desvetllar els grans interrogants
ens agradaria saber si t’identifiques amb algun dels protagonistes, que en
realitat no n’hi ha i alhora n’hi ha molts,
o si bé t’has inspirat en algú proper. No
m’identifico amb cap personatge en concret. Segurament molts dels personatges
tenen coses meves, això no és pot evitar, i també és possible que hi hagin
influències de gent que pugui conèixer, però he intentat no posar cap
personatge que s’assemblés a ningú en concret.
Tractes més aspectes que la trama
negra, és una novel·la amb moltes relacions humanes de molts tipus i els seus
protagonistes són molt marcats en les seves diferencies. Quin ha sigut el
personatge que més t’ha costat construir? Tots tenen
la seva dificultat, t’has d’anar posant a la pell de cadascun en cada moment si
vols que els personatges tinguin credibilitat, i això ha fet que no escrivís en
l’ordre estricte del llibre, sinó que depenent també una mica del meu estat
d’ànim, escrivia des de la tristor i inestabilitat de la Sara, o en un altre
moment podia escriure una de les escenes eròtiques del Ricard.
Quin és el personatge que més
satisfacció t’ha donat? ja sigui per la seva complexitat o per la seva
construcció. El que em dona més satisfacció quan llegeixo
novel·la criminal és jugar a especular, a endevinar. Ara des de l’altre costat,
el que m’ha donat més satisfacció és anar posant trampes per confondre al
lector, i això ho he fet jugant amb els personatges, els seus caràcters, els
seus fets, discussions, interrogatoris. Diria que tots m’han donat força feina
i moltes satisfaccions.
A la novel·la tractes l’erotisme sense
caure en el parany de jocs de llit explícits, deixes que el lector jugui amb la
seva imaginació. Com vares prendre la decisió de posar un límit al joc de
seducció? Volia que hi hagués un equilibri en tota la
novel·la. Hi ha diferents temes que volia tocar i si hagués sigut més explícita
en les escenes de sexe, com n’hi ha unes quantes, haurien guanyat massa
protagonisme. Prefereixo l’erotisme i que cadascú s’imagini la continuació, que
ja queda bastant encarada.
El final de la novel·la dona un gir
inesperat, brillant i sorprenent. Com se’t va acudir? Pel final
vaig guardar diferents sorpreses. Com dèiem abans, el passat molts cops torna. Al
llibre hi ha diferents històries que en principi ens semblen paral·leles però
que després es creuen i sorgeixen coses inesperades, que és el que ens ha de
sorprendre, no?
Es possible que ens retrobem amb la
Fanny o amb algun personatge en una propera novel·la? En principi
aquesta és una novel·la tancada, que no està pensada per iniciar cap saga,
encara que no es pot descartar mai res. Pot ser que en altres novel·les hi
trobem alguns dels mossos que han participat en aquesta, però no és una cosa
que tingui decidida ara mateix.
En cap moment de la novel·la
desvetlles el nom del poble. Si n’hi haguessis de posar un de fictici, quin
creus que seria el que li escauria més? Em costa
molt triar noms, de persones, de llocs... Vaig decidir que no li posaria nom fictici
perquè no s’assemblés a cap real, així que ara si em permets, tampoc te’n diré
cap ;)
Si haguessis de penjar en un suro una
frase que representes els teus somnis, que t’hagi acompanyat, que et
descrigui... Quina seria? Al bloc, tinc la frase: “Viu com si haguessis de
morir demà, aprèn com si haguessis de viure per sempre” d’en Gandhi. Doncs crec
que això és el que hauríem d’intentar fer, encara que no sigui fàcil.
Quina cançó creus que podria ser la
banda sonora de “Quaderns”? En una presentació vaig comentar-li al Josep Camps
que en el meu llibre passava tot el contrari del seu, que està ple de música.
En el meu predomina el silenci perquè es fan moltes coses d’amagat, així que
triar una música adequada pel llibre és una assignatura que tinc pendent.
Per acabar, ens
agradaria que ens responguessis al que ja ha esdevingut la pregunta de la casa.
Quina és la pregunta que mai t’han fet
i creus important? Ens la pots respondre?
M’has fet tantes preguntes que
em sembla que no ha quedat res al tinter, bé, potser les preguntes que voldria
que em fessin els lectors que ja han llegit el llibre, però això haurà de ser
en privat.
Moltíssimes gràcies per la teva
generositat
Salutacions i èxits,
