03/05/2021
Ressenya del bloc la Màgia dels llibres:
'Bisturí' és la tercera novel·la de la Ramona Solé, autora de diversos relats publicats en diferents reculls i coordinadora del recull 'Assassins de Ponent' publicata Llibres del Delicte igual que les seves novel·les.
  De 'Quaderns' a 'Instint de supervivència' ja va haver-hi un salt qualitatiu força important en la narrativa de la Ramona.
 Salt que augmenta exponencialment amb aquesta tercera obra. Una trama 
més elaborada, molt més cuidada, uns personatges molt treballats i una 
història de revenja molt potent amb un rere fons de maltractaments i 
abusos que posen els pèls de punta i ens mostraran el costat menys 
amable, per dir-ho molt suaument, i tenebrós de l'ésser humà.
  Tot comença quan la policia de Lleida
 troba a un professor d'institut amb les mans amputades. Ell no recorda 
res i es queixa del mal que li fan les extremitats que ja no té. A 
partir d'aquest moment la policia posa en marxa una investigació per 
intentar esbrinar que és el que ha succeït i qui ha estat capaç de tal 
atrocitat. Investigació que el lector anirà seguint al mateix temps que 
es porta a terme.
No només la policia investigarà els fets, sinó que la premsa local també
 ho farà. En Santi intentarà per tots els mitjans 
possibles ser el primer a publicar la notícia, encara que això faci que 
tingui alguna enganxada amb la caporala Ruth Castro, la seva xicota.
  La Ramona
 ha fet una feina excel·lent amb la creació dels seus personatges, que 
ens anirà presentant a mesura que apareixen a la trama. De la majoria 
d'ells en sabrem el present i també alguns aspectes del seu passat, les 
relacions que mantenen en l'àmbit personal i professional, com pensen, 
actuen…, de manera que no ens costarà gens ni mica anar-los coneixent a 
mesura que avancem amb la lectura.
  Si
 les agressions comeses són d'una brutalitat fora de sèrie, el cert és 
que l'autora no es recrearà gens ni mica en els aspectes macabres, però 
ens donarà la suficient informació perquè ens puguem imaginar l'escena i
 ens esgarrifem de valent. Els paràgrafs en primera persona on les 
causants d'aquestes atrocitats ens parlen directament distant de ser 
escabrosos, però aporten el seu punt d'interès a la trama fent que 
vulguis saber el perquè de les seves accions.
  Una
 trama ben lligada, uns personatges interessants, un final que no diré 
que sigui obert, però que sí que ens deixa certs interrogants sobre el 
que succeirà amb un personatge o altre i sobretot amb les ganes de 
saber-ho.
  Si
 he de posar-hi una pega, petita, petitíssima., és que molt aviat vaig 
intuir qui podia ser el causant de les amputacions, un petit detall em 
va posar sobre la pista… segurament és que he llegit molta novel·la 
negra.

