“Manipular és tan natural que ja no ho veiem”

Solé narra en la seva segona novel·la un ‘thirller’ de manipulacions ambientat a la ciutat de Lleida

Després de l’èxit de ‘Quaderns’, es decanta per una intriga de caràcter més psicològic

David Marín - Lleida

Ramon Solé (Lleida, 1968) acaba de publicar Instint de supervivència (Llibres del Delicte), segona novel·la negra (fosca, matisa ella) després del seu debut, fa dos anys, amb Quaderns, del mateix segell editorial. Entretant, ha coordinat el recull Assassins de Ponent i ha participat en el llibre de relats fantàstics Bestiari. Mentre a Quaderns la intriga girava entorn de la desaparició d’una escriptora en un petit poble de la plana de Lleida, a Instint de supervivència la trama es desplaça a Lleida ciutat i esdevé més psicològica, amb una protagonista, la Sòfia, que es veu immersa en un joc fatal de manipulacions.

Per què, la manipulació com a tema d’una trama negra?

La primera novel·la, Quaderns, tenia lloc en un poble i em feia gràcia parlar de la tafaneria, que pot arribar a ser perillosa. Ara parlo de la manipulació, que és una cosa que vivim en cada moment, ho portem a la sang: tots manipulem, i tots som manipulats. Els pares als fills, els mestres als alumnes... Per això he triat una noia que passa per unes circumstàncies econòmiques difícils, accepta una oferta en què es troba enmig de dues dones que estan lliurant una batalla antiga, en l’origen de la qual hi ha també algunes morts. Totes dues intenten manipular-la, altres personatges també actuen d’aquesta manera, en un joc de manipulacions encreaudes.

La novel·la comença amb l’anunci de la protagonista de la seva intenció de suïcidar-se. La manipulació, de fet, és una forma de maltractament?

Ho és, i molt. És un maltractament dels que no es veuen. Ho hem integrat de manera tan natural a les nostres, que passa desapercebut. Però fixa’t: fins i tot en les petites coses del dia a dia en trobem, a la feina, a casa, amb els amics, a la botiga. En algun moment del dia algú ens voldrà manipular... o ho intentarem nosaltres!

‘Quaderns’ era una novel·la criminal però gairebé sense policia. Aquí tampoc en veiem gaires.

No, pràcticament no surt policia. Nomes la Fanny de la primera novel·la, hi fa una petita aparició, com una picada d’ullet, però no he volgut continuar amb ella. No em centro tant en una investigació, sinó en allò que fan i per què ho fan.

L’etiqueta de ‘thriller’ psicològic, la compra?

Potser no tan psicològic, però sí el misteri i la foscor de les nostres decisions... Saps què passa? Que l’he llegit i rellegit tant just abans de publicar-la, que ara mateix estic saturada de la història i no et sé dir com és (riu). És difícil definir-la des de dins, les etiquetes, que les posi qui vulgui. En tot cas, sí que van en la línia de les novel·les en què, en la nostra vida normal, apareixen coses que no són tan normals i que poden ser molt dolentes, i que fa que tot pugui sortir malament. Més que una novel·la negra, és una novel·la fosca.

Ha passat pel relat, i ara torna a la novel·la. Hi està més còmoda?

M’agraden les dues coses. Com que m’agrada molt explicar histories, no puc parar de fer-ho. La novel·la tardo molt, és un procés feixuc, i en canvi en un relat puc explicar històries ràpidament. Sempre estic treballant en algun. Potser algun dia m’agradaria publicar un recull de relats.