26/05/2021
Violeta T.S. ressenya "BISTURÍ" a la pàgina Negra y Mortal.
Pensem en una ciutat petita, d’interior, on a l’hivern s’estén una boira blanca i densa per tota la plana i a l’estiu una calor seca es fa notar arreu. Lleida és l’escenari de Bisturí (Llibres del Delicte) potser per les seves característiques territorials o bé per l’amor que li solen concedir tots els nascuts a la terra ferma. Aquesta és la tercera novel·la policíaca de Ramona Solé (Lleida, 1968), després de publicar Quaderns l’any 2016 i Instint de supervivència, al 2017.
LA INVESTIGACIÓ
Bisturí comença dins un domicili on dues persones anònimes practiquen una intervenció quirúrgica a algú a qui han administrat alguna substància prèviament. Unes hores més tard els veïns de l’escala avisen la Guàrdia Urbana perquè hi ha un home desesperat demanant ajuda a l’interior del seu pis, i sospiten que ha estat víctima d’un assalt. El desconcert dels agents és enorme quan hi troben un professor d’institut a qui li han amputat les mans. A partir d’aquí, els Mossos d’Esquadra lleidatans inicien una investigació que farà un gir sobtat en el moment que apareix un altre cas de mutilació a Tarragona sense connexió aparent amb el primer.
EL DIA A DIA D’UNS PROFESSIONALS
Com a les millors sèries nord-americanes de gènere negre, l’autora ens presenta la complicada realitat del cos policial de la capital de ponent afrontant un assumpte tan difícil i macabre com aquest. La vida laboral i personal de l’equip d’investigació es reflecteix en els personatges del sergent Víctor Torres, el caporal Adrià Brossa, la caporala Ruth Castro, i els agents Agustí Tomàs, Pol Camí i Cèlia Bonastre.
«–Tal com podeu veure, tenim alguns fronts oberts i poc personal. Els caporals us repartiran les tasques, no badeu. Ens han donat quinze dies per trobar alguna cosa que ens ajudi a avançar. Si en aquest període no tenim res, molts haureu de tornar a altres temes i ens quedarem altre cop amb menys efectius.»
Un altre protagonista és el Santi Coll, un periodista local que també indagarà sobre els autors de les terribles amputacions. El reporter és la parella de la caporala Ruth i el seu dia a dia ens permetrà comparar les professions de l’un i l’altre i observar com interactuen. Aquesta relació amorosa assolirà un paper cabdal a la trama.
L’ULL PER ULL
A Bisturí els rols assignats a les víctimes i els botxins quedaran capgirats i per tant, és preferible no revelar-ne res aquí, únicament es pot apuntar que el relat analitza el ‘qui’ i el ‘perquè’. De nou ens trobem davant d’una novel·la que planteja si la venjança és una manera de ser equitatiu. Si quan son traspassats els límits de l’ètica podem seguir parlant de ser justos. En paral·lel, sorgirà a col·lació la dificultat de ser imparcials davant certes qüestions.
Amb l’excusa del sentit de la revenja, Ramona Solé ret homenatge als Mossos d’Esquadra i la seva professió posant-hi com a teló de fons la ciutat i la comarca lleidatanes. La realitat d’uns professionals en una investigació que tracta el valor de la justícia amb un final que no es pot definir com obert, però que dona la possibilitat d’una segona part del llibre.
