RESSENYA DE BISTURÍ AL BLOG "LLIBRES I PUNT"

 21/04/2021

 El XeXu parla de BISTURÍ al seu bloc "Llibres, i punt"

 

Algú a mutilat de per vida un solitari professor d'institut: li ha amputat les dues mans després d'haver-lo drogat i operat a casa seva mateix. Però sembla que el que li hagin tallat sigui la llengua, ja que no voldrà fer cap declaració al respecte ni denunciar un crim tan atroç. L'escena d'aquest acte execrable ha quedat ben neta i els Mossos d'Esquadra de Lleida no troben cap pista per identificar l'agressor o agressors. I, sense la col·laboració de la víctima, no tenen cap indici per poder resoldre el cas. Quin motiu pot tenir algú per atacar així un simple mestre d'escola amb una vida anodina? Les causes es començaran a aclarir quan la mateixa mena d'atac es repeteix. Aquest cop, les víctimes són una parella de Tarragona. Ramona Solé ens convida a una altra trama negra ambientada a terres catalanes, majoritàriament a la província de Lleida, aquest cop també amb reflexió moral sobre els motius que porten a algú a mutilar a altres amb un objectiu concret.

Amb aquesta ja són tres les novel·les que he llegit de la Ramona Solé, a qui agraeixo l'oportunitat de poder llegir aquesta també. Després de Quaderns i Instint de supervivència, arriba ara 'Bisturí', probablement la més atrevida i ambiciosa de les tres. En ella coneixerem tot un equip dels Mossos de Lleida fent una gran tasca d'investigació policial. També tindrem un perfil antagonista del tipus psicòpata que, en aquest cas, no es dedica a assassinar sinó a mutilar les seves víctimes. Els motius que porten a aquests actes seran motiu de debat i de reflexió al llarg de tot el llibre entre diversos personatges, i el lector també es veurà convidat a reflexionar-hi. Estic convençut que no tothom opinarà de la mateixa manera! L'autora segueix la seva evolució, la trama no té tants girs com les novel·les anteriors, és més canònica del gènere negre, i ho dic com a virtut. Tampoc hi he detectat que el text sigui reiteratiu. Sí que fa servir el recurs d'explicar força la vida personal de diversos personatges, entenc que per construir-los i descriure'ls bé. Pels més protagonistes és necessari, però pel meu gust, en alguns casos és sobrer. Molt en l'estil de la novel·la negra nòrdica. Sóc conscient que a molta gent ja li agrada això, però prefereixo el gènere negre que va de cara a barraca, opinió completament personal. Això sí, jo que no sóc gens perspicaç, he trobat l'argument força previsible, de seguida d'obtenir algunes informacions, no m'ha estat difícil reconstruir mentalment els fets. Se'ns reserva una sorpresa, sí. Però aparentment no influeix en la trama.

El que m'ha semblat més interessant del llibre és el dilema moral que desperta, però l'haureu de llegir per descobrir-lo, perquè parlar-ne aquí suposaria revelar massa informació sobre l'argument. Els personatges estan prou ben construïts, més enllà que a mi m'agradi més o menys conèixer les seves vides personals, en especial els policies. Tant és així, que fan molta pinta de tenir continuïtat en obres posteriors (si ja han aparegut anteriorment, no ho recordo). Es llegeix de manera àgil, enganxa prou tot i que, com deia, de seguida imagines per on van els trets. No és gaire explícit, tot i aquesta portada tan macabra que té. En destacaria especialment la investigació policial i les reunions que fan per posar en comú el que saben, molt aconseguides. La història en si també és potent, però no és innovadora, ja l'hem vist a altres bandes. Content de poder llegir la Ramona i de que segueixi el seu camí com a escriptora. Està polint defectes i bastint millors històries, es manté a un bon nivell.