16/03/2021
Cazarabet conversa amb Ramona Solé:
-Amiga, què preteníeu amb aquest grup de relats de novel·la negra que tots tenen el Ponent, Lleida com a elements comuns?
Amb aquest recull volíem donar visibilitat als autors de les terres de Ponent. També demostrar que les terres lleidatanes son tan bones com qualsevol altre lloc per crear ficcions fosques, delictives o criminals.
-Com ha estat coordinar els relats…
Vam donar unes pautes a seguir: nombre aproximat de paraules, que els escenaris fossin tots a les terres de Ponent, i que hi hagués delictes i assassinats. Quan els autors van tenir els escrits a punt, els vam llegir tant l’editor de Llibres del Delicte com jo mateixa, i vam fer-los els comentaris i suggeriments que ens van semblar oportuns, i així vam anar treballant els relats amb cada autor.
-Creus que el Ponent, les terres de Ponent tenen un “quelcom” especial?
Crec que sovint es repeteixen els mateixos escenaris en novel·les d’acció i criminals, gairebé sempre grans ciutats. Sembla que aquesta tendència està canviant, i “Assassins de Ponent” i tots els llibres que l’han seguit: “Assassins de Girona”, “Assassins de Tarragona”... Donen visibilitat al territori i als autors de quilòmetre zero.
Dit això, per mi tenen molt d’especial les terres de Ponent. És un territori extens amb molta diversitat.
-Lo bo de reunir a tantes plomes és que cada una es dona a conèixer la seva visió de moltes coses…fins i tot de la vida, no?
Sí. És molt curiós que amb tants autors, els relats siguin força diferents, gens repetitius. La imaginació de cadascun els porta per camins distints tot i ser relats del mateix gènere. Cada escriptor parteix des de la seva experiència i es deixa portar per la imaginació.
-I que més coses?
L’altra cosa que també es pot apreciar és la diferència d’estils, que de vegades coincideix amb l’estil de les seves novel·les, però en ocasions s’han permès experimentar noves formes narratives, en tractar-se de relats breus.
-Creus que la novel·la negra, el gènere negre, és de lo que millor dibuixa o dels que millor dibuixa el batec d´una societat?
Novel·les de molts gèneres emmirallen la societat, però la novel·la criminal, negra, policíaca... ens mostra la part més fosca, la més denunciable. La que volem esquivar a la realitat, però que ens agrada tant llegir.
-Què hi destacaries d´aquestes plomes que es donen cita ací en Assassins de Ponent?
La seva predisposició. Tots van acceptar de seguida la meva proposta, els va agradar molt la idea de fer territori i van posar-se amb els relats amb moltes ganes. Vam crear un gran equip amb molt bones sinergies. Hem fet presentacions junts, hem anat a festivals, i seguim tots en contacte i ajudant-nos si cal.
-I dels seus relats…perquè tenen coses, tot i que de primeres no ho sàpiguen, en comú. Què ens pots dir?
És normal que hi hagi coses en comú tractant-se de relats del mateix gènere. En les antologies sempre hi ha alguns relats que t’agraden més i altres no tant, però crec que en aquest el lector hi trobarà molta qualitat i bon fer.
-En realitat en el gènere negre el estar al costat o al no costat de “lo just” …..no és tant casual, oi?. I sovint és fàcil estar-hi a una fina ratlla del altre cantó…?
La majoria de gent no és bona ni dolenta del tot, i treballar amb aquest concepte atrau als escriptors i als lectors. És el que ens fa jugar a endevinar qui serà el que traspassarà aquesta línia que sovint és més fina del que pensem.
-Ací l´escenari té una importància capital, el Ponent, Lleida…està per damunt de tot com dels personatges i trames?
Els escenaris ponentins envolten tots els relats i son també protagonistes, silenciosos, però que diuen molt, encara que no eclipsen ni personatges ni trames, només els acompanyen.
-Què t´han dit amiga del procés de documentació si és que l´han seguit o no els escriptors/res? I tant parlat de la metodologia de treball?
Alguns han utilitzat els seus llocs preferits, altres han passejat per llocs que tenien oblidats, per fer memòria i copsar tots els detalls que després han volgut plasmar a les seves històries. Ha sigut curiós també que es repeteixin poc els escenaris i cada narració ens faci moure per racons diferents.
-Allò que queda clar és que hi ha un bon enteniment i equilibri entre les plomes i els relats, com ho veieu?
Tots els autors van posar-hi ganes i saber fer i això es nota en les seves històries. Crec que son relats de gran qualitat i que faran passar-ho molt bé als lectors.
