Sílvia Romero em va fer una entrevista que es publica a la revista "Lo Càntic"
Conversa amb Ramona Solé
Per: Sílvia Romero i Olea
Quan arribo a Lleida la ciutat m’acull amb la seva
característica boira. Camino pels cèntrics carrers de la part antiga i
em deixo xopar, però no pas per la humitat de la broma sinó per
l’amalgama de la seva grisor. Sempre he sentit dir que el clima marca el
caràcter de les persones, i em plantejo que, de retruc, també influeix
en la seva obra. Aquesta és la primera pregunta que li adreço a la
Ramona Solé (Lleida, 1968) en iniciar la conversa.
La novel·la que t’han publicat ara fa uns mesos, l’octubre de 2017, pertany al gènere negre, cosa que també passava amb la teva primera obra. Creus que el clima té a veure amb la teva preferència vers aquest gènere?
Crec que el clima és un element a aprofitar quan té característiques especials. A Lleida hem estat algun cop fins a tres setmanes enterbolits per la boira. En el meu cas, en cap dels llibres ho he usat massa. A l’últim era estiu i parlo de la calor, que també acostuma a ser força intensa, però res massa significatiu. A Lleida tenim un element fantàstic a l’hora de crear misteri, racons invisibles, ambients tenebrosos... La boira és un complement perfecte, i segurament en algun moment em farà molt de servei a l’hora d’embolcallar algun personatge en perill o algun criminal a l’aguait.
De les teves paraules dedueixo que, sigui pel clima o sigui per algun altre motiu, la temàtica de misteri, policíaca, d’investigació, t’apassiona. Quins serien, en aquest sentit, els teus grans referents?
M’apassiona el misteri i també la ciència-ficció. És molt complicat triar, perquè m’agrada moltíssim llegir, i crec que tot el que llegeixes acaba influint, encara que de vegades no te n’adonis. M’agraden molt les novel·les psicològiques, m’agrada la Patricia Highsmith. Alguns dels llibres que he rellegit més són, El Padrino de Mario Puzo, i el meu llibre preferit, en ciència-ficció, és Un món feliç d’Aldous Huxley. Quan repasso la llibreria, hi ha molts altres autors que també m’agradaria rellegir, però com en tinc tants de pendents, no tinc temps per tots.
Entrem a parlar de la teva novel·la, Instint de supervivència. Què ha significat per a tu aquesta publicació després de l’estrena que vas fer com a escriptora amb Quaderns?
Per una banda fa una mica de por, perquè els lectors que han llegit la primera potser tenen expectatives de trobar el mateix, i crec que Instint de supervivència és diferent de Quaderns, encara que segueixo parlant de gent “normal”, que podrien ser els nostres veïns. Però alhora molt contenta de poder continuar explicant històries, i que hi hagi gent que les vulguin llegir. A més, he pogut parlar amb alguns lectors, i he rebut missatges molt positius, cosa que fa que encara tingui més ganes de seguir escrivint.
La novel·la que t’han publicat ara fa uns mesos, l’octubre de 2017, pertany al gènere negre, cosa que també passava amb la teva primera obra. Creus que el clima té a veure amb la teva preferència vers aquest gènere?
Crec que el clima és un element a aprofitar quan té característiques especials. A Lleida hem estat algun cop fins a tres setmanes enterbolits per la boira. En el meu cas, en cap dels llibres ho he usat massa. A l’últim era estiu i parlo de la calor, que també acostuma a ser força intensa, però res massa significatiu. A Lleida tenim un element fantàstic a l’hora de crear misteri, racons invisibles, ambients tenebrosos... La boira és un complement perfecte, i segurament en algun moment em farà molt de servei a l’hora d’embolcallar algun personatge en perill o algun criminal a l’aguait.
De les teves paraules dedueixo que, sigui pel clima o sigui per algun altre motiu, la temàtica de misteri, policíaca, d’investigació, t’apassiona. Quins serien, en aquest sentit, els teus grans referents?
M’apassiona el misteri i també la ciència-ficció. És molt complicat triar, perquè m’agrada moltíssim llegir, i crec que tot el que llegeixes acaba influint, encara que de vegades no te n’adonis. M’agraden molt les novel·les psicològiques, m’agrada la Patricia Highsmith. Alguns dels llibres que he rellegit més són, El Padrino de Mario Puzo, i el meu llibre preferit, en ciència-ficció, és Un món feliç d’Aldous Huxley. Quan repasso la llibreria, hi ha molts altres autors que també m’agradaria rellegir, però com en tinc tants de pendents, no tinc temps per tots.
Entrem a parlar de la teva novel·la, Instint de supervivència. Què ha significat per a tu aquesta publicació després de l’estrena que vas fer com a escriptora amb Quaderns?
Per una banda fa una mica de por, perquè els lectors que han llegit la primera potser tenen expectatives de trobar el mateix, i crec que Instint de supervivència és diferent de Quaderns, encara que segueixo parlant de gent “normal”, que podrien ser els nostres veïns. Però alhora molt contenta de poder continuar explicant històries, i que hi hagi gent que les vulguin llegir. A més, he pogut parlar amb alguns lectors, i he rebut missatges molt positius, cosa que fa que encara tingui més ganes de seguir escrivint.
Gent “normal” que podrien ser els nostres veïns... ¿Són aquests els personatges que t’interessen més com a escriptora?
Sí. M’agrada que el lector que està tranquil, assegut a la butaca llegint, pugui pensar que potser el seu veí no és qui sembla. Em diverteix (potser sona una mica macabre) inquietar la gent, fer-los dubtar. Fer que en acabar de llegir el llibre no estiguin segurs que el seu poble o veïnat, sigui tan tranquil com sembla. No sé si ho aconsegueixo, però ho seguiré intentant. Ara mateix, potser són més inquietants els relats que escric que les novel·les, però en tinc una en camí que espero que esgarrifi una mica més.
També, igual com m’agrada jugar quan llegeixo una novel·la, a endevinar qui ha fet què abans que ho expliqui l’autor, m’agrada jugar a enredar el lector perquè li costi endevinar el que ha de venir.
La protagonista, la Sofia, és una dona jove, amb dues criatures menudes, i desesperada perquè no aconsegueix una feina estable que li doni seguretat econòmica. Per l’altra banda, quan la troba, entra en contacte amb una classe social amb poder, diners, i secrets. Instint de supervivència és una novel·la amb voluntat de denúncia?
Volia parlar de la manipulació, de que tothom manipula en algun moment, i ho acceptem amb tanta naturalitat que de vegades, quan la manipulació traspassa la frontera i s’aproxima al maltractament, també ho passem per alt. Buscava una víctima fàcil, o més ben dit, que els manipuladors la veiessin fàcil de manipular. Ara mateix hi ha molta gent que per diversos motius està vivint moments econòmics crítics, així que vaig trobar massa opcions per triar. Finalment em vaig decantar per una mare amb nens, potser perquè soc mare i em podia posar a la seva pell amb facilitat.
Crec que encara que en les novel·les no ens imposem la voluntat de fer crítica social, ho fem igualment, perquè són un mirall de la realitat.
Per tant, has escrit una novel·la on parles de la manipulació, on tractes aquesta terrible crisi econòmica dels darrers anys, on denuncies situacions que no s’haurien de produir, i alhora l’has dotada d’intriga i d’aquest punt de tensió propi del gènere negre. Com explicaries Instint de supervivència en una sola frase?
No et refiïs de ningú.
Sí. M’agrada que el lector que està tranquil, assegut a la butaca llegint, pugui pensar que potser el seu veí no és qui sembla. Em diverteix (potser sona una mica macabre) inquietar la gent, fer-los dubtar. Fer que en acabar de llegir el llibre no estiguin segurs que el seu poble o veïnat, sigui tan tranquil com sembla. No sé si ho aconsegueixo, però ho seguiré intentant. Ara mateix, potser són més inquietants els relats que escric que les novel·les, però en tinc una en camí que espero que esgarrifi una mica més.
També, igual com m’agrada jugar quan llegeixo una novel·la, a endevinar qui ha fet què abans que ho expliqui l’autor, m’agrada jugar a enredar el lector perquè li costi endevinar el que ha de venir.
La protagonista, la Sofia, és una dona jove, amb dues criatures menudes, i desesperada perquè no aconsegueix una feina estable que li doni seguretat econòmica. Per l’altra banda, quan la troba, entra en contacte amb una classe social amb poder, diners, i secrets. Instint de supervivència és una novel·la amb voluntat de denúncia?
Volia parlar de la manipulació, de que tothom manipula en algun moment, i ho acceptem amb tanta naturalitat que de vegades, quan la manipulació traspassa la frontera i s’aproxima al maltractament, també ho passem per alt. Buscava una víctima fàcil, o més ben dit, que els manipuladors la veiessin fàcil de manipular. Ara mateix hi ha molta gent que per diversos motius està vivint moments econòmics crítics, així que vaig trobar massa opcions per triar. Finalment em vaig decantar per una mare amb nens, potser perquè soc mare i em podia posar a la seva pell amb facilitat.
Crec que encara que en les novel·les no ens imposem la voluntat de fer crítica social, ho fem igualment, perquè són un mirall de la realitat.
Per tant, has escrit una novel·la on parles de la manipulació, on tractes aquesta terrible crisi econòmica dels darrers anys, on denuncies situacions que no s’haurien de produir, i alhora l’has dotada d’intriga i d’aquest punt de tensió propi del gènere negre. Com explicaries Instint de supervivència en una sola frase?
No et refiïs de ningú.
Acabes de superar una prova
que no tots els escriptors accepten: definir amb una sola frase la
pròpia obra. La majoria de vegades fugen d’aquesta pregunta. Però suposo
que es deu a l’experiència de tants anys com a blocaire literària rere
el Tumateixllibres. I l’última qüestió que et vull plantejar és
just aquesta: com vius, en tant que blocaire, la teva actual dualitat
com a lectora i escriptora?
Em considero en primer lloc lectora, i a estones escriptora. Intento fer cada dia les dues coses, encara que sovint em costa arribar a tot. M’agrada moltíssim llegir, però també m’agrada explicar històries. Crec que cal llegir molt per aprendre a escriure bé, així que m’esforço per trobar temps.
Soc molt vergonyosa, i enyoro l’anonimat que m’oferia estar darrere d’un avatar quan només tenia el bloc, però també gaudeixo dels moments entre escriptors i lectors que m’han arribat després d’haver publicat. Fa uns anys no m’hauria imaginat el que he viscut des de la publicació de Quaderns, i després d’aquest temps, encara em costa creure-m’ho. També he de donar les gràcies al Marc Moreno, que ha sigut des del primer moment editor i amic, i que sempre m’està animant a seguir.
Amb aquest últim comentari de la Ramona Solé i el seu agraïment a l’editor Marc Moreno, a qui també jo vull agrair que m’hagi fet arribar un exemplar del llibre, nosaltres dues ja ens acomiadem. A mi em toca tornar cap a Barcelona, i ella té molta feina a fer perquè està immersa de ple en la promoció de la seva nova novel·la: Instint de supervivència.
Em considero en primer lloc lectora, i a estones escriptora. Intento fer cada dia les dues coses, encara que sovint em costa arribar a tot. M’agrada moltíssim llegir, però també m’agrada explicar històries. Crec que cal llegir molt per aprendre a escriure bé, així que m’esforço per trobar temps.
Soc molt vergonyosa, i enyoro l’anonimat que m’oferia estar darrere d’un avatar quan només tenia el bloc, però també gaudeixo dels moments entre escriptors i lectors que m’han arribat després d’haver publicat. Fa uns anys no m’hauria imaginat el que he viscut des de la publicació de Quaderns, i després d’aquest temps, encara em costa creure-m’ho. També he de donar les gràcies al Marc Moreno, que ha sigut des del primer moment editor i amic, i que sempre m’està animant a seguir.
Amb aquest últim comentari de la Ramona Solé i el seu agraïment a l’editor Marc Moreno, a qui també jo vull agrair que m’hagi fet arribar un exemplar del llibre, nosaltres dues ja ens acomiadem. A mi em toca tornar cap a Barcelona, i ella té molta feina a fer perquè està immersa de ple en la promoció de la seva nova novel·la: Instint de supervivència.
