19/11/2017
Ressenya del XeXu, al seu bloc:
La Sofia es vol suïcidar. Sense recursos, sense família que la pugui
ajudar, i amb dos nens petits al seu càrrec, ja no pot més i sap que
sense ella la canalla tindrà millor atenció de la que ella els pot
donar. Ho té tot previst, però quan ja jeu a terra de casa seva després
d'una bona ingesta de pastilles, la troba la seva veïna Raquel, que
aconsegueix que acabi en un hospital i se n'acabi sortint. La Raquel,
que mai s'ha mostrat especialment afectuosa amb ella, després de la mala
experiència li ofereix fer-se càrrec de la seva sogra, i així podrà
guanyar-se la vida. Però aquest gest de bona voluntat amaga uns
interessos personals que aviat sortiran a la llum. La Raquel cobeja la
fortuna familiar d'en Francesc, i veu en la Sofia una possible
infiltrada seva a la casa per obtenir informació i aconseguir així
entrar en els negocis de la família. Però la Maria, la matriarca, la
coneix prou bé. Les relacions amb la seva família vénen de lluny, i no
se'n refia ni un pèl. La pobra Sofia es veurà immersa en una autèntica
lluita de poder en la que té tots els números per sortir escaldada.
Això, si no és que no és tan pobreta com elles es pensen...
La Ramona Solé ens torna a portar una història d'intrigues i de gent amb males intencions com ja va fer a Quaderns.
La trama no té res a veure, però sí que hi reconeixem una estructura
similar, en els seus llibres res ni ningú és el que sembla a primer cop
d'ull. El que sí que destacaria és una evolució en la seva escriptura,
més madura i treballada en aquest segon llibre en solitari. La història
és prou interessant i atractiva i convida a seguir endavant fins el
final, però de vegades és una mica repetitiva i dóna una mica massa de
volta sobre el mateix concepte, o explicacions que no caldrien. En
l'apartat de crítica també afegiria que amb la voluntat de generar
suspens i de fer girs argumentals, aquests acaben marejant al lector.
Està molt bé la sorpresa i els canvis sobtats, però jo agraeixo que no
s'emboliqui tan la troca en el gènere negre, més val centrar-se en el
fil principal, perquè pot acabar sent contraproduent.
He llegit el llibre a molt bon ritme, i això és bon senyal, tot i el que
comentava més amunt. Els canvis constants d'escenari poden despistar, i
més perquè tots els personatges fan la guerra pel seu compte per
aconseguir els seus propis objectius. Alguns personatges laterals a mi
no em caldrien, potser. Es diu que el llibre va de manipulacions, però
jo parlaria més aviat d'enganys, d'amagar informació i de voler
aprofitar-se dels altres, almenys no sembla que s'aconsegueixi manipular
a ningú. La lluita psicològica de poder es decanta massa cap a un dels
cantons, i això seria també millorable, però la part 'que guanya' és
molt bona, sobretot al principi i al final. Final que, per cert, està
molt ben aconseguit. Però no revelarem res més de la trama perquè s'ha
de llegir. Segur que us deixareu portar per aquesta història tan
prismàtica i amb mil i una cantonades.
