23/01/2017
Anna Maria Villalonga ha fet una ressenya del llibre "Assassins de Ponent", al seu bloc A l'ombra del crim: http://alombradelcrim.blogspot.com.es/2017/01/assassins-de-ponent-coordinacio-i.html?spref=tw
A L'OMBRA DEL CRIM
"Assassins de Ponent és la recent antologia de relats
negres publicada per Llibres del Delicte i coordinada per Ramona Solé. Es
tracta, com el seu títol ens indica clarament, d’un recull integrat per autors lleidatans,
homes i dones de la Catalunya de la boira, que maten d’allò més bé.
Com tots els llibres corals, destaca per la seva diversitat. Conté un conjunt de veus diferents, de tractaments temàtics diversos, d'aproximacions pròpies de cadascú al desenvolupament literari de la negror.
Capdevila, Cuadrat, Esparza, Estradé, Marín, Melero, Mentuy, Pané, Sàez, Sanjuán, Solé i Usall: 12 criminals d'edats i recorreguts molt variats que no s’estan de res a l’hora de mostrar-nos rampells d’humor, d'intriga, de sang i fetge, de crueltat màxima, de malaltia mental o de tensió psicològica.
Se’m fa complicat destacar un relat. És evident que uns m’han arribat més que uns altres, però ara estic repassant les pàgines del volum i em resulta difícil escollir. Em sembla que no ho faré. El trobo prou engrescador per recomanar-lo en conjunt i per tornar a reivindicar, això sí, la importància de la distància curta en la narrativa (de gènere i de no gènere, en tota la narrativa).
Felicitats, Ramona, per la feina feta. Com et pots imaginar, sé perfectament què representa la tasca que has dut a terme. És molta, sí, però satisfà enormement."
Com tots els llibres corals, destaca per la seva diversitat. Conté un conjunt de veus diferents, de tractaments temàtics diversos, d'aproximacions pròpies de cadascú al desenvolupament literari de la negror.
Capdevila, Cuadrat, Esparza, Estradé, Marín, Melero, Mentuy, Pané, Sàez, Sanjuán, Solé i Usall: 12 criminals d'edats i recorreguts molt variats que no s’estan de res a l’hora de mostrar-nos rampells d’humor, d'intriga, de sang i fetge, de crueltat màxima, de malaltia mental o de tensió psicològica.
Se’m fa complicat destacar un relat. És evident que uns m’han arribat més que uns altres, però ara estic repassant les pàgines del volum i em resulta difícil escollir. Em sembla que no ho faré. El trobo prou engrescador per recomanar-lo en conjunt i per tornar a reivindicar, això sí, la importància de la distància curta en la narrativa (de gènere i de no gènere, en tota la narrativa).
Felicitats, Ramona, per la feina feta. Com et pots imaginar, sé perfectament què representa la tasca que has dut a terme. És molta, sí, però satisfà enormement."
