Avui la Núria Martinez parla del llibre "Assassins de Ponent" al seu bloc: https://magiadellibres.blogspot.com.es/2017/01/assassins-de-ponent.html
LA MÀGIA DELS LLIBRES
«A fe de món que la novel·la negra ha fet molt mal.»
Quan llegim el pròleg d'aquest llibre, ens
assabentem que és un projecte que fa anys que estava gestant-se en el cap de
l'escriptora i bloguera, Ramona Solé.
Qui molt abans de presentar la seva primera novel·la, Quaderns, ja tenia al cap
reunir un grapat d'escriptors lleidatans i fer un recull de relats amb
escriptors de les terres de ponent. Doncs des d'aquí la meva més sincera
enhorabona a la Ramona,
primer per haver aconseguit fer realitat el seu somni, i segon per haver gestat
aquesta meravella que tinc entre mans.
Ens trobem davant de dotze relats molt diferents, però que tots ells tenen una seria de punts en comú: són, com ja he apuntat, escriptors de les comarques de ponent; tots ells tenen com a mínim una mort violenta i els escenaris són lleidatans.
Llegir un recull de relats com «Assassins
de Ponent» té, per a mi, un doble interès: d'una banda llegir a
escriptors dels quals ja conec la seva obra, en un format diferent, com és el
del relat; i d'altra banda el conèixer a escriptors que fins al moment
desconeixia o a qui només coneixia de nom i de qui no havia llegit encara cap
novel·la. Aquests dos últims casos sempre em proporciona agradables
descobriments.
Quan començo un llibre de relats sempre intento
compaginar-lo amb un altra lectura més feixuga, deixant els relats per les
estones on tinc poc temps per dedicar a la lectura; en aquest cas vaig començar
així, i vaig pensar d'anar alternant els relats, sense llegir-los en ordre —un
dels molts avantatges que tenen els llibres d'històries curtes —, anant a
buscar primer aquells autors que ja coneixia. Després d'haver llegit els dos
relats de la Ramona Solé i la
Montse Sanjuán,
respectivament, vaig canviar d'estratègia, estava clar que l'altra lectura que
tenia entre mans quedava aparcada fins que no hagués devorat els dotze
assassinats a Ponent. Vaig començar el llibre pel principi i vaig anar avançant
a molt bon ritme.
A «Assassins
de Ponent » he trobat textos molt ben trenats, amb trames contundents
que ens deixaran bocabadats. No hi ha cap d’ells que m’hagi deixat indiferent o
que tan sols m’hagi semblat més fluix, o que no m’hagi atrapat.
He conegut autors com el Miquel Estradé, l’Anna
Sàez, el Ramón Usall,
el Carles Montunt o el Frances Pané. M’he retrobat amb
la ploma de la Montse Sanjuán,
la Ramona Solé, l’Alexandra Cuadrat o el Rafa Melero, a qui agraeixo que
ens troni a mostrar a en Ful, encara que només sigui en un
petit cameo. He llegit a David Marín
Rubio o Llorenç Capdevila,
autors que tenia pendents des de feia massa temps... i sobretot he descobert a
la Marta Esparza, de qui
espero poder seguir gaudint més endavant.
Com sempre quan parlem d’aquest tipus de llibres,
em costa horrors dir quins han estat els relats que més m’han agradat, però en
aquest cas puc dir que els dos que més m’han impactat han estat «Els
dissabtes al sol» d’en Ramón
Usall i «Xof!» de Llorenç
Capdevila.
«Tornar als teus orígens pot fer que et retrobis amb els amics » (pàg. 138. Rafa Melero)
