DE TOT UNA MICA

Al bloc "De Tot Una Mica" han parlat del llibre "Assassins de Ponent":

DE TOT UNA MICA
Cada vegada que llegeixo un recull de relats, faig l'1x1 d'ells. Aquí va el meu parer:
  • Miquel Àngel Estradé. Cinc cavalls desbocats i una somera mansa. Original, literatura dins la literatura.
  •  David Marín. Gat sobre l'asfalt. Ben escrit, encara que no m'ha acabat de sorprendre.
  • Montse Sanjuan. Humbert i Sabina. Interessant l'intercanvi epistolar per construir el relat. 
  • Marta Esparza. Escape. Inquietant barreja entre realitat i ficció, potser bogeria també?
  • Alexandra Cuadrat. Basquiat. Una idea molt interessant, uns diàlegs una mica fluixets.
  • Anna Sàez. Pobra Pilar. I la pobra Pilar, sempre compadida per tothom...
  • Rafa Melero. Feina negra. Una feina molt i molt negra, amb l'aparició d'alguns dels personatges de Ful.
  • Ramon Usall. Els dissabtes al sol. La bona planificació surt a compte.
  • Carles Mentuy. Engolits pel Segre. Organitzacions criminals secretes i antigues a Lleida. Divertit, però poc creïble.
  • Francesc Pané. Firstime.com. Trama criminal. Ben trenat.
  • Llorenç Capdevila. Xof! Una caiguda des de diferents punts de vista. El relat que m'ha agradat més.
  • Ramona Solé. Mètode. Tots els assassins tenen un mètode? Tothom el té? Inquietant pensar-ho.
En una antologia de relats, 12 relats, és impossible que hi hagi homogeneïtat, però aquest recull m'ha sorprès positivament, ja que cap dels relats m'ha desagradat. La majoria els he trobat molt més que correctes, alguns autors m'han sorprès molt agradablement i alguns relats els he considerat bons. Potser si, que a Lleida es mata molt bé.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...