David Gómez ha parlat del llibre Assassins de Ponent al seu blog Cruce de Caminos:
SINOPSIS
Liderats per l’escriptora lleidatana Ramona Solé, que ha estat l’encarregada de la coordinació i del pròleg, una dotzena d’autors ponentins de gènere negre s’apleguen en el recull Assassins de Ponent per donar forma a un llibre que situa la ciutat de Lleida com el centre de diverses històries negres criminals. Es tracta d’un conjunt de relats que tenen com escenari la capital de Ponent i els llocs més emblemàtics de la ciutat, i que mostren la qualitat dels autors locals i la diversitat del gènere. I és que el recull reuneix des de textos policíacs a negres, passant per altres més psicològics, però sempre dins del gènere negre criminal.
12 autors Ponentins, 12 relats amb escenaris de Lleida i povíncia: Miquel Àngel Estradé, David Marín, Montse Sanjuan, Carles Mentuy, Alexandra Cuadrat, Rafa Melero, Ramon Usall, Ramona Solé, Llorenç Capdevila, Francesc Pané, Anna Sàez, Marta Esparza (ordre de la foto d'esquerra a dreta) Alguns escriptors amb molta experiència, altres més novells. Tots amb estils molt particulars, i que han explicat històries molt diferents tot i que tots els relats són criminals.
Tercera antologia de Llibres del Delicte i no sabria per quina decantar-me, ja que totes tenen bons relats i el més important, un bon equilibri entre ells. És complicat fer una compilació i que no hi hagi grans diferències entre els que més t'agraden i aquells que t'arriben menys.
A més, com sempre dic, una antologia és una de les eines més ràpides per conèixer nous autors i investigar les seves anteriors publicacions. Però també serveix per fer créixer l'univers d'aquells autors que ja seguies mitjançant divertits spin-off dels seus personatges més coneguts.
A Assassins de ponent trobareu, en paraules del propi editor, quasi totes les veus autoritzades al món negrecriminal de les terres de Lleida. Què més se li pot demanar a un llibre?
I com deia al principi, son relats entretinguts, interessants, actuals, sincers, sorprenents, inquietants, relats per degustar poc a poc, un per nit per tal d'allargar el plaer lector.
Potser a l'altra banda del plat de la balança posaria que un parell del relat, tot i que m'han agradat, no me'ls he cregut dins del contexts ponentí, encara que temps al temps. Desgraciadament la realitat avança a gran velocitat per atrapar, de vegades, la ficció.
Una de les gràcies de fer antologies amb localització geogràfica és que després de llegir tots els relats ets pots fer una composició del lloc sense trepitjar-lo. He estat a Lleida, tot i que potser m'ha faltat viure el dia a dia. Amb aquest conjunt de relats, d'alguna manera, aquest dia a dia pot ser més proper. Relats regats de vermut i sang, de boira gebradora, La Seu, el Segre, les places i la seva gent...
No voldria oblidar-me de la Ramona Solé per ser la coordinadora de l'antologia i pel seu pròleg, cada vegada m'agraden més.
I em resisteixo a dir-vos un parell de relats que m'han semblat excel.lents. Ja fa temps que he après allò dels colors i els gustos i no voldria crear-vos falses expectatives. És millor quedar-se amb la idea de que val molt la pena llegirAssassins de ponent com un tot que esdevé un: Lleida, les terres de ponent.
I per finalitzar una reflexió. No entenc com es venen tan poques antologies; l'últim estudi indica que les vendes representen un 2 % del total. Continuo pensant que en elles està l'essència.
