24/05/2016
Avui em ressenya algú a qui admiro molt en molts àmbits diferents.
El Salvador Macip és un científic que dirigeix un grup d'investigació a la universitat de Leicester (Regne Unit). A més, ha escrit nombrosos llibres, alguns són de divulgació científica, altres són novel·les, o llibres infantils i juvenils (crec que ja n'ha publicat més de 20). Amb tot això no en té prou, i també col·labora en diversos diaris i mitjans de comunicació, i a més es un blogger força actiu, administrador d'un parell de blocs o potser més. La veritat és que costa seguir-lo en tot el que fa, però molts ho intentem.
El "conec" des de fa molts, molts anys (potser 8 o 9...), però encara no ens hem vist mai en persona. És un compte pendent.
Així doncs, li agraeixo molt la lectura i la ressenya de Quaderns, i també els bons consells que m'ha donat.
Acabo de llegir Quaderns, el debut literari de la Ramona Solé (també coneguda com Jomateixa pel seu blog, tot un clàssic) i voldria aprofitar per comentar-vos-el avui. La Ramona ha tingut el detall de ressenyar pràcticament tots els meus llibres, així que li dec el favor. Però, deutes a part, ho faré amb molt de gust perquè realment m'ho he passat bé llegint-lo.
Quaderns és una història negra, com ja us podíeu imaginar si heu vist que l'edita Llibres del delicte, especialitzada en el tema. Seguint també amb la màxima de l'editorial, és una novel·la "de proximitat", que vol dir que els crims que hi surten passen a casa nostra. El primer encert de la Ramona és precisament l'ambientació en un entorn de poble lleidetà, amb tots els tics de les petites comunitats molt ben representats. Els personatges tenen un punt d'arquetípics, però majoritàriament te'ls creus sense gaire problemes: l'escriptora agorafòbica que es retira al poble, el professor d'informàtica seductor, la russa que es casa amb un home més gran i ric, el mosso amb un passat complicat... i pel mig unes nenes que potser han vist massa coses. Un cop estan tots sobre el taulell, l'acció es dispara amb la desaparició de l'escriptora, que acabarà destapant una colla de secrets ben amagats de la comunitat, amb una sèrie de crims inesperats, fins que tot culminarà en un espiral de sexe i violència. No poden faltar un parell de sorpreses i acabar lligant bé totes les trames, com manen els cànons.
El còctel funciona bé i està portat amb bon ritme i un ofici considerable, cosa que té especialment mèrit si pensem que és una opera prima. No te gaire a envejar a més d'una d'aquestes novel·les negres que s'han posat de moda darrerament. No s'embolica més del compte i intenta ser original, per acabar proporcionant un entreteniment honest i directe. Jo potser l'hagués editat més a fons, escurçant-la una mica al mig i vigilant més amb algun dels girs, però això no treu que la novel·la compleixi perfectament la seva funció i deixi un bon regust. Amb aquest llibre, la Ramona es mereix entrar a la llista de les "noves dames del crim", que diria l'Anna Villalonga, i si tria continuar per aquest camí, estic segur que pot proporcionar moltes bones estones als aficionats al gènere.
Quaderns és una història negra, com ja us podíeu imaginar si heu vist que l'edita Llibres del delicte, especialitzada en el tema. Seguint també amb la màxima de l'editorial, és una novel·la "de proximitat", que vol dir que els crims que hi surten passen a casa nostra. El primer encert de la Ramona és precisament l'ambientació en un entorn de poble lleidetà, amb tots els tics de les petites comunitats molt ben representats. Els personatges tenen un punt d'arquetípics, però majoritàriament te'ls creus sense gaire problemes: l'escriptora agorafòbica que es retira al poble, el professor d'informàtica seductor, la russa que es casa amb un home més gran i ric, el mosso amb un passat complicat... i pel mig unes nenes que potser han vist massa coses. Un cop estan tots sobre el taulell, l'acció es dispara amb la desaparició de l'escriptora, que acabarà destapant una colla de secrets ben amagats de la comunitat, amb una sèrie de crims inesperats, fins que tot culminarà en un espiral de sexe i violència. No poden faltar un parell de sorpreses i acabar lligant bé totes les trames, com manen els cànons.
El còctel funciona bé i està portat amb bon ritme i un ofici considerable, cosa que té especialment mèrit si pensem que és una opera prima. No te gaire a envejar a més d'una d'aquestes novel·les negres que s'han posat de moda darrerament. No s'embolica més del compte i intenta ser original, per acabar proporcionant un entreteniment honest i directe. Jo potser l'hagués editat més a fons, escurçant-la una mica al mig i vigilant més amb algun dels girs, però això no treu que la novel·la compleixi perfectament la seva funció i deixi un bon regust. Amb aquest llibre, la Ramona es mereix entrar a la llista de les "noves dames del crim", que diria l'Anna Villalonga, i si tria continuar per aquest camí, estic segur que pot proporcionar moltes bones estones als aficionats al gènere.
