A la pàgina de Lo Càntich s'ha parlat de "Quaderns": http://www.locantich.cat/2016/04/quaderns-de-ramona-sole-caducitat.html
A la Ramona Solé la vaig conèixer, virtualment parlant, a principis de l’any 2009, i la coneixença es va produir gràcies al blog del qual ella n’és la conductora: Tumateix llibres (del blog en vaig parlar en la secció “Xarxa literària”). D’aleshores ençà hem mantingut, en ocasions de forma sovintejada i altres cops més esporàdicament, certa relació epistolar-electrònica, i sempre parlant de llibres, d’actes literaris, de celebracions de Sant Jordi... Fins que el maig de 2014 vaig tenir l’oportunitat de coincidir amb ella, cosa que em va plaure perquè sempre és agradable trobar-te en persona amb algú amb qui has anat teixint un mínim lligam.
Per tot plegat, quan em vaig assabentar que enguany veuria publicada la seva primera novel·la, vaig cuitar a donar-li l’enhorabona perquè conec la seva passió per la lectura i, també, per l’escriptura.
Vaig rebre el seu Quaderns amb el temps just de llegir-me’l i preparar la presentació de Barcelona, de la qual vaig tenir l’honor d’encarregar-me’n. I per aquest motiu fins avui no havia trobat el moment de refer el meu parlament per tal de convertir-lo en ressenya.
Parlem de l’argument de Quaderns. Sense fer spoiler, és clar. Situem-nos en un poble indeterminat de l’interior de Catalunya (indeterminat però proper a Lleida). A aquesta població hi arriba una escriptora, la Sara, que es troba en hores baixes per motius personals. De fet la seva situació anímica és tan complicada que en aquests moments pateix d’agorafòbia, i això fa que les expectatives de la gent del poble, el fet d’estar esperant amb candeletes que hi arribi i s’hi instal·li per poder fer safareig d’un tema nou... se’n vagin en orris. Perquè, en tant que malalta d’agorafòbia, la Sara no surt mai de casa.
Amb aquest plantejament el que trobem ja d’entrada és un escenari perfecte per a una novel·la de gènere negre: un col·lectiu amb ganes de tafanejar. Però l’autora, Ramona Solé, ha estat molt hàbil en crear un personatge que es troba precisament als antípodes de convertir-se en el centre d’atenció d’aquests rum-rums. La Sara, repeteixo, pateix agorafòbia: no surt mai i gairebé ningú no l’ha vista ni saben com passa el dia amagada entre les quatre parets de casa.
Evidentment la gent perdrà interès i, just llavors, la Sara desapareix. I curiosament ens trobem en un poble on tothom ho sap tot de tothom... menys de la persona desapareguda.
L’argument es basarà en la investigació per trobar-la. I la clau, o una de les claus, per tirar endavant amb les perquisicions seran els quaderns, aquests quaderns que donen nom a la novel·la i que no són més que les anotacions d’un parell de nenes sobre les diverses activitats dels veïns del poble. Sovint són entrades breus i sense més importància; d’altres vegades són entrades més peculiars; i n’hi ha d’altres que tenen comentaris annexos per part de les nenes perquè no acaben d’entendre certs comportaments.
De fet els quaderns seran el punt de partida d’aquest cas de desaparició i també l’eina per estudiar i investigar, però la novel·la és més que una desaparició i la consegüent investigació. Entremig hi trobarem la recreació d’altres històries, fosques, tèrboles, secrets silenciats sota capes i capes d’anys. I aquí torno a remarcar la idoneïtat de l’escenari que ha triat l’autora per emmarcar la novel·la: un poble petit de l’interior de Catalunya.
I encara hi ha un aspecte que no he tractat i que també és molt important, i és el sexe. Les relacions amoroses, les relacions sexuals, en ocasions lligades les unes amb les altres, en ocasions amor i sexe no hi tenen res a veure. Per tant, crec que teniu material i ingredients de sobres per submergir-vos en aquests Quaderns i passar una bona estona de lectura.
