RESSENYA DE: LLIBRES I PUNT

http://llibresipunt.blogspot.com/
17/03/2016
La primera ressenya del llibre l'ha fet un blogger amb molta solera, en XeXu, de Llibres i Punt
Una ressenya esperada i temuda, perquè acostuma a ser un crític que no es mossega la llengua a l'hora de dir veritats.
Us deixo l'enllaç: aquí.

Llibres, i punt!
Sempre es diu que en un poble petit tothom es coneix i la tafaneria fa que tot se sàpiga. Però no té per què ser veritat si ets prou discret i saps com fer-ho, i qui t'hi pot ajudar. Dues nenes petites han desaparegut i no apareixen per enlloc. Havien anat a casa la Sara, una escriptora agorafòbica que fa vida tancada a casa seva. Quan finalment les nenes apareixen, mortes de por i tancades en un armari de l'escriptora, la que ha desaparegut és precisament la Sara. Què hi tenen a veure un Casanova de províncies, un metge a qui se li han mort les dues esposes que ha tingut, una hostalera russa i un mosso d'esquadra fora de servei que viu torturat pel rebuig d'un vell amic de la infantesa? Ens trobem davant una complicada trama que no serà gens fàcil de resoldre per part dels policies locals i els amics i família de la desapareguda. Potser l'han apartat del mapa perquè coneixia l'existència d'uns quaderns on les nenes anotaven totes les seves investigacions sobre la gent del poble?   

La Ramona Solé no necessita presentacions per aquests verals, encara que potser és més coneguda com a Jomateixa. De moment. Per això, i perquè el seu blog és d'obligada lectura per mi, era tot un repte llegir i ressenyar la seva primera novel·la, i em consta que a ella li feia una mica de por que ho fes. Diuen que sempre es parla bé dels amics, i reconec que li tinc molt afecte, però em vaig prometre no fer cap concessió en aquest sentit i potser encara sóc més exigent amb els coneguts i amb les ressenyes que em demanen fer.

Dit això, i abans que li agafi un infart, anem al llibre. He de dir que, per sort, i per tranquil·litat meva, per més exigent que sigui, aquest 'Quaderns' és un bon llibre. La Ramona té una manera d'escriure que atrapa i la història que s'ha empescat és complexa i ambiciosa, especialment per una primera novel·la. Potser per això algunes trames són una mica embolicades i és senzill perdre's momentàniament, però aviat es reprèn el fil. A aquest fet hi contribueixen dos factors: una gran quantitat de noms (sense cognoms) i parentius que costen de lligar (en algun moment m'ha semblat que aquell que esmentava no era el que tocava), i els freqüents salts enrere per posar en context alguna cosa que ja ha passat. Tot i això, la història es llegeix ràpidament i amb interès creixent, que va de menys a més. Esperava potser una mica més protagonisme dels quaderns que donen nom al títol, penso que passen una mica desapercebuts.

Tenia tantes ganes de llegir aquest llibre que el més fàcil era que em decebés, però res més lluny, m'ha sorprès molt gratament l'ofici de la Ramona, que es nota que és una lectora voraç. El llibre té marge de millora, és clar, però això és bo. En destaco la imaginació per explicar les històries personals dels personatges, m'han agradat gairebé més que la part d'investigació, cosa estranya en mi. És un llibre força transversal, i permet intuir que l'autora pot explorar altres gèneres també. Potser alguns la llegireu només perquè és ella. Però és un llibre que mereix una oportunitat, i esperem que la tingui també fora dels cercles més propers de la Ramona. Molt bona estrena. Sens dubte espero noves entregues. I ja no la llegiré com a companya blogaire, sinó com a l'escriptora Ramona Solé.

Puntuació: @@@
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...