17/03/2016
La primera ressenya del llibre l'ha fet un blogger amb molta solera, en XeXu, de Llibres i Punt.
La primera ressenya del llibre l'ha fet un blogger amb molta solera, en XeXu, de Llibres i Punt.
Una ressenya esperada i temuda, perquè acostuma a ser un crític que no es mossega la llengua a l'hora de dir veritats.
Sempre es diu que en un poble petit tothom es coneix i la tafaneria fa
que tot se sàpiga. Però no té per què ser veritat si ets prou discret i
saps com fer-ho, i qui t'hi pot ajudar. Dues nenes petites han
desaparegut i no apareixen per enlloc. Havien anat a casa la Sara, una
escriptora agorafòbica que fa vida tancada a casa seva. Quan finalment
les nenes apareixen, mortes de por i tancades en un armari de
l'escriptora, la que ha desaparegut és precisament la Sara. Què hi tenen
a veure un Casanova de províncies, un metge a qui se li han mort les
dues esposes que ha tingut, una hostalera russa i un mosso d'esquadra
fora de servei que viu torturat pel rebuig d'un vell amic de la
infantesa? Ens trobem davant una complicada trama que no serà gens fàcil
de resoldre per part dels policies locals i els amics i família de la
desapareguda. Potser l'han apartat del mapa perquè coneixia l'existència
d'uns quaderns on les nenes anotaven totes les seves investigacions
sobre la gent del poble?
La Ramona Solé no necessita presentacions per aquests verals, encara que potser és més coneguda com a Jomateixa.
De moment. Per això, i perquè el seu blog és d'obligada lectura per mi,
era tot un repte llegir i ressenyar la seva primera novel·la, i em
consta que a ella li feia una mica de por que ho fes. Diuen que sempre
es parla bé dels amics, i reconec que li tinc molt afecte, però em vaig
prometre no fer cap concessió en aquest sentit i potser encara sóc més
exigent amb els coneguts i amb les ressenyes que em demanen fer.
Dit això, i abans que li agafi un infart, anem al llibre. He de dir que,
per sort, i per tranquil·litat meva, per més exigent que sigui, aquest
'Quaderns' és un bon llibre. La Ramona té una manera d'escriure que
atrapa i la història que s'ha empescat és complexa i ambiciosa,
especialment per una primera novel·la. Potser per això algunes trames
són una mica embolicades i és senzill perdre's momentàniament, però
aviat es reprèn el fil. A aquest fet hi contribueixen dos factors: una
gran quantitat de noms (sense cognoms) i parentius que costen de lligar
(en algun moment m'ha semblat que aquell que esmentava no era el que
tocava), i els freqüents salts enrere per posar en context alguna cosa
que ja ha passat. Tot i això, la història es llegeix ràpidament i amb
interès creixent, que va de menys a més. Esperava potser una mica més
protagonisme dels quaderns que donen nom al títol, penso que passen una
mica desapercebuts.
Tenia tantes ganes de llegir aquest llibre que el més fàcil era que em
decebés, però res més lluny, m'ha sorprès molt gratament l'ofici de la
Ramona, que es nota que és una lectora voraç. El llibre té marge de
millora, és clar, però això és bo. En destaco la imaginació per explicar
les històries personals dels personatges, m'han agradat gairebé més que
la part d'investigació, cosa estranya en mi. És un llibre força
transversal, i permet intuir que l'autora pot explorar altres gèneres
també. Potser alguns la llegireu només perquè és ella. Però és un llibre
que mereix una oportunitat, i esperem que la tingui també fora dels
cercles més propers de la Ramona. Molt bona estrena. Sens dubte espero
noves entregues. I ja no la llegiré com a companya blogaire, sinó com a
l'escriptora Ramona Solé.
Puntuació: @@@
